divendres, 16 de novembre de 2018

Literatura Infantil i Juvenil: cites inspiradores





La Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) és l'entrada al món de la Literatura. Qui s'hi capbussa i frueix de la navegació entre pàgines i més pàgines d'aventures, humor, terror, misteris... té molts números per convertir-se en un adult lector i això, com no cal que us expliqui, té múltiples beneficis. 

Els escriptors de LIJ, apart de fer-nos gaudir amb els seus llibres, ens han deixat frases sobre la lectura que podem trobar recopilades en diferents enllaços. Avui en destaco les següents:


  1. Estamos habitados por libros y por amigos. Daniel Pennac
  2. Les paraules ens faran un pont lluminós que s'alçarà per sobre nostre i seran la supervivència. Els poetes que ens han precedit ens han fet hereus d'aquesta llum. Olga Xirinacs
  3. Siempre he creído, y sigo creyendo, que la imaginación y la fantasía son muy importantes, puesto que forman parte indisoluble de la realidad de nuestra vida. Ana María Matute
  4. Un libro es como un espejo. Si un tonto se mira en él, no puedes esperar que refleje un genio. J.K. Rowling
  5. Es un buen libro aquel que se abre con expectación y se cierra con provecho. Louise May Alcott
  6. El que no cree en la magia, nunca la encontrará. Roald Dahl
  7. ¿Por qué a los adultos no les gustaba leer las historias que hablaban de Narnia, de islas secretas, contrabandistas y peligrosos duendes? Neil Gaiman
  8. Los niños tienen el derecho a encontrar sus propios autores, y yo quiero ser ese autor, no el material de un programa de curso. Neil Gaiman
  9. Es importante que los niños lean poesía. Y es más que importante, es necesario. Gloria Fuertes
  10. No sé cómo debe ser un libro infantil, trato de ser auténtica; auténtica en el sentido artístico, que es lo único que me propongo cuando escribo. Astrid Lindgren


Quina us ha agradat més?

Aquestes i moltes altres les podeu trobar a:

15 frases célebres de Gloria Fuertes



Imatge extreta de: Pensamientosliterarios.com


dimecres, 7 de novembre de 2018

A punt d'estrena





Que acabo de llegir aquest llibre de la M. Carme Roca i m'ha agradat molt.

Que tracta de la vida de l'Eulàlia Rovira entre els anys 40 i 50. Una nena malaltissa que aconsegueix treballar de maniquí per a Pertegaz, després de passar pels taulells de Can Jorba, la famosa empresa de Barcelona.

Que la seva vida estarà marcada per les convencions socials i la por al què diran, i això la conduirà a cometre un error darrere d'un altre.

Que coneixerem un ventall de personatges que ben segur podrien haver existit realment: des del feixista furibund, fins el professor d'esquerres que ha de fugir d'Espanya, passant pels homosexuals que han de guardar les aparences sigui com sigui, les minyones arribades d'Andalusia, i les treballadores que deixen la feina un cop s'han casat.

Que m'ha agradat molt també el retrat d'aquella època, amb les referències als anuncis, i als serials de la ràdio i, sobretot, la multitud de detalls sobre la roba, la confecció, i el món de la moda en general.

Que us la recomano si us agrada tot això que us he dit, i que si us estranya com he fet aquesta recomanació, només cal que llegiu el llibre i ho entendreu.


dilluns, 22 d’octubre de 2018

XIII Jornades de les Lletres Ebrenques




Un any més he assistit a les Jornades de les Lletres Ebrenques, convidada per la incombustible Joana Serret.

Pel matí, després d'un espectacle de contes i llegendes de les Terres de l'ebre a càrrec del grup de teatre juvenil de l'EtcA, vaig sortejar 5 exemplars de Les Aventures d'en Nic entre els nens i nenes assistents, junt amb l'Olga i l'Ester Besolí, autores de Els Contes de Muniatto, que també van sortejar els seus llibres.

A continuació, i entre saludar a uns i a altres, vam poder gaudir d'espectacles de poesia elèctrica i teatrals. I l'hora de dinar es va passar en un sospir entre escriptores, llibreteres, bibliotecàries, i gent vinculada d'una o altra manera a la literatura.

Per la tarda tocava la xerrada sobre biblioteques i autors de capçalera, conduïda de manera impecable per Ricard Ruiz Garzón i presentada per Àlex Cosials. Els escriptors van parlar de la seva vinculació amb les biblioteques, i del seu amor pels nostres equipaments, i les bibliotecàries també hi vam dir la nostra. Ells ens estimen i nosaltres també, i per això els recomanem (o prescrivim, que queda més modern)








Les Jornades són un magnífic aparador de la literatura que es fa a casa nostra, i de qualsevol tipus d'espectacle que s'hi relacioni. Permeten posar en contacte autors, lectors i altres professionals del món del llibre i també, evidentment, comprar llibres. Enguany Espai Cultural Guaix feia la parada amb els llibres de tots els autors presents a les Jornades. Jo ja em vaig emportar uns quants exemplars signats. 

L'any que ve tornarem. Espero que amb la segona part de Les Aventures d'en Nic (pel Priorat).

Gràcies, Joana! 




dilluns, 15 d’octubre de 2018

El Club de lectura infantil





El dia  26 comença una nova edició del Club de Lectura Infantil de la Biblioteca de Cambrils. Ja deu fer uns 15 anys que el dinamitzo, i molts dels nens que passen pel club després continuen al juvenil, amb l'Eva Ferré. 

Perquè és necessari un club de lectura? hi ha mares i pares que, quan s'inicia el curs, venen a la biblioteca a la recerca d'activitats (gratuïtes) i sovint tenen fills als quals no els agrada llegir (cada cop més) i els voldrien apuntar al club per veure si així s'engresquen. 

A les biblios no tenim receptes miraculoses, però sí que procurem engrescar amb coses tan senzilles com compartir opinions entorn de la literatura, conèixer llibres de temàtiques i d'autors diferents,  aprendre mitjançant l'ús de jocs, parlar amb escriptors i il·lustradors i, sobretot, oferir un ampli ventall d'opcions de lectura que ajudin en la creació d'un esperit crític i autodidacta. És a dir, volem que els nens i nenes tinguin les eines necessàries per a escollir les seves lectures ara i en un futur de manera autònoma. 

Sovint s'acaben apuntant nens i nenes que ja són lectors i això fa que ens preguntem pel sentit del club de lectura. Si ja són lectors, aleshores perquè s'apunten al club? doncs la resposta és al final de paràgraf anterior i també podríem comparar el club infantil amb els clubs de lectura adults. Gairebé totes les biblioteques en tenen algun i ningú no es planteja que la gent que hi va ja són lectors. Doncs el mateix. Els lectors tenim de vegades la necessitat de compartir les nostres impressions sobre allò que llegim, i els clubs acompleixen aquesta funció perfectament.

Al club de la biblioteca de Cambrils he realitzat muntanyes de lectures i activitats (especialment engrescadores van ser les del 2016, amb el Centenari Roald Dahl); hem pogut xerrar amb autors com Olga Xirinacs, Josep Albanell, Ignasi Blanch, Jordi Folck, Vicenç Villatoro... i molts més; i han passat per la nostra sala molts nens i nenes que ara ja són grans i que encara recorden el seu pas pel Club. 

En un exercici de sinergia literària, el Jordi Folck (que va venir a una de les sessions del club i que, a més, és l'editor del meu llibre) em va preguntar pels meus "consells" per a engrescar a la lectura i els va publicar al seu bloc: Los 10 consejos de Rosana Andreu para hacer lectores. És només una petita part de les coses que es poden fer, però n'hi ha moltes més, i és que "cada maestrillo tiene su librillo".

La foto que encapçala el post és d'una sessió del 2008 i hi apareixen, entre altres, l'Alba i la Maria, amb les quals encara avui tinc amistat. Una relació que comença entre llibres no pot anar malament, no creieu?





dimecres, 26 de setembre de 2018

GRÀCIES!






Sempre dic que la gent no dóna prou les gràcies. La crítica sempre la tenim a la punta de la llengua, però l'agraïment... de vegades el soterrem injustament.

Avui predicaré amb l'exemple i donaré les gràcies a l'equip Nic. Ara fa un any estàvem a punt de veure publicat, després de mesos de feina, de reunions i de correccions, el primer volum de Les Aventures d'en Nic. I vull donar les gràcies al Jordi Moretó, al Jordi Folck i a la Irene Gutiérrez.

Al Jordi Moretó per donar-me l'oportunitat de traslladar al paper la seva experiència real. El Jordi és una persona generosa, que va confiar en mi a través de la Sandra Veà (a qui tampoc donaré mai prou les gràcies) i que va acceptar de bon grat tota l'evolució del projecte. No sé què es deu sentir veient-se convertit en un personatge de ficció! curiosament els seus comentaris respecte el text sempre van més encaminats a respectar el Nic, que a ell mateix. Sempre s'ha volgut quedar en un segon pla i si l'he retratat com a golafre o maldestre algun cop, mai s'ha queixat.

Al Jordi Folck per fer possible que el projecte inicial hagi esdevingut un llibre amb tots els ets i uts. Però no només això, sinó que ha convertit aquella primera idea en el llibre que és ara i, amb els seus consells, estic aprenent a convertir-me (algun dia potser ho aconsegueixo) en escriptora.

A la Irene Gutiérrez, per haver convertit en imatges el meu text, acabant de convertir-lo en un llibre com cal. També per la maquetació, que amb les presses d'última hora li va portar més d'un maldecap.

I bé, ara només cal esperar que arribi el segon volum de les aventures d'un ruc que trota alegrement per les pàgines de la literatura infantil.

La foto és de Cambrils Cultura




dilluns, 10 de setembre de 2018

Llegir té premi?




El Servei de Biblioteques i Legiland han convocat aquest estiu LLEGIR TÉ PREMI, un concurs per a fomentar la lectura. El mecanisme era molt senzill. Només calia inscriure's a la pàgina amb el carnet d'una biblioteca, crear un avatar, triar lectura, llegir i guanyar punts contestant els qüestionaris.

Enguany jo he tingut una experiència doble: com a dinamitzadora i com a mare de participant i us puc explicar la meva experiència des d'aquesta doble vessant.

PUNTS A FAVOR: la meva filla, que no llegeix habitualment, ha llegit molt, moltíssim. Ha devorat un llibre després de l'altre, tant lectures clàssiques com més modernes: Un monstruo viene a verme, Un puente hacia Terabithia, Ningú és un zombi, El club de las zapatillas rojas, Wonder i molts més que ara no recordo. I no és l'única que ha llegit molt a Cambrils. Més d'una vintena de nens i nenes de la nostra biblioteca es van inscriure.

PUNTS EN CONTRA: el tema del concurs provoca una mica de frustració. He vist com la Judit llegia i llegia, i tot i així hi havia nens i nenes que llegien el doble, el triple, deu vegades més... i per molt que llegís mai aconseguia estar en el rànquing dels 10 primers lectors. La diferència de punts, a més, era abismal. Altres nens de la biblioteca m'han comentat el mateix. Si hi ha nens que llegeixen actualment d'aquesta manera tan devoradora, jo que me n'alegro. Pensava que no existien. En tot cas, el tema de les puntuacions també es frustrant quan algú s'incorpora al joc i ja ha passat un mes, per exemple, i hi ha nens que porten un mes llegint. És realment impossible arribar a aconseguir cap premi, així que tothom s'hi hauria d'apuntar els primers dies si vol tenir opció a premi.

També trobo a faltar algun gadget per a compartir lectures a Instagram Stories, per exemple. En aquest cas els nens i nenes donarien visibilitat al concurs i als llibres i això seria una propaganda ideal de boca-orella directa entre el target de públic a qui s'adreça el concurs.

El Concurs ha acabat tot just fa un parell de dies i jo em pregunto: Llegir té premi? La resposta és SÍ, en majúscules. Encara que el concursant-lector no hagi guanyat ni la tablet, ni l'smart watch, ni els llibres, ha guanyat en hàbit lector, vocabulari, imaginació, expressió, concentració i segur que començarà l'institut amb molt bon peu i és que, com diu aquest article de l'ARA CRIATURES, tres estius sense llegir equivalen a un any perdut en desenvolupament intel·lectual.





dijous, 6 de setembre de 2018

Tim Burton




Te'n vas a Madrid i quedes amb uns amics. Parlant, parlant surt el tema Tim Burton, ja que la Paula està fent el TDR sobre ell. I el David i la Carmen diuen: "Pues ahora llevan una mega-expo de Burton Bèlgica". I aleshores arriba l'aniversari de la Paula i et diu: "Ja sé què vull de regal". Doncs sí: Cap a Bèlgica!

Després de superar el viatge en avió, arribem divendres a Brussel·les i visitem els típics llocs: la Grand Place, el Manneken Pis, el Museu de la Xocolata, la Catedral, l'Atomium. Apart de constatar que els belgues són molt guapos (i guapes), ens adonem que tot és ple de cerveses, còmics i xocolata. I que les botigues són totes molt boniquetes.









Dinem "moules and frites", ja que s'han de tastar els productes locals, i sopem més lleuger. L'endemà de bon matí sortim cap a Genk. La mega-expo es troba al C-Mine, una mina reconvertida en museu i allí hi passem un  munt d'hores repassant de dalt baix i amb lupa tots els elements que certifiquen que l'univers de Tim Burton és molt especial.

Diumenge només tenim un parell d'hores pel matí per visitar el Musée de la Bande Desinée. Ens agrada molt perquè hi ha molta info, sobretot de dibuixants locals, que aquesta gent hi tenen una dèria amb els còmics. Tintin, Astèrix, Barrufets... però també còmics feministes i mini-seccions sobre el còmic i la premsa (Charlie Hebdo), per exemple.

Al migdia marxem cap a l'aeroport i a les 18 ja ens espera el Carles a l'aeroport de Barcelona.

Un viatge llampec encantador. M'ha agradat molt Bèlgica, l'expo de Burton i els museus, però el que més m'ha agradat ha estat compartir aquests moments amb la Paula, que en breu volarà molt alt, i a mi m'encanta que així sigui.