diumenge, 6 d’agost de 2017

A tu, que saps + que jo de biblioteques





Tinc la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i porto més de 20 anys treballant en biblioteca pública. Però qualsevol persona del carrer està més qualificada que jo per a opinar sobre el dia a dia en una biblioteca.

Fa poc algú, per privat d'Instagram, va qüestionar que una biblioteca tingués la revista Hola. I aquí ve el motiu d'aquest post. Resulta que l'àmbit de les biblioteques és molt donat al fet que persones que ni són bibliotecàries, i moltes vegades ni tan sols usuàries de biblioteca, s'atreveixin a criticar procediments bibliotecaris. Tothom hi pot dir la seva, sense tenir en compte que cada decisió que es pren a la biblioteca és discutida, parlada i consensuada entre tot el personal, d'acord amb allò que creiem que és més beneficiós per a un ampli sector del públic.

Treballar en una biblioteca pública no és fàcil, perquè s'ha de satisfer un ampli ventall de necessitats, la d'usuaris de tota mena i condició. El Manifest de la Unesco diu que la biblioteca ha de ser un lloc democràtic d'accés a la informació,cosa que les bibliotecàries tenim interioritzada i integrada en el nostre dia a dia. I si això vol dir que s'ha de tenir la revista Hola, entre moltes altres revistes de diferents temàtiques, doncs es té. A mi personalment no m'agrada, però no m'ha d'agradar a mi, sinó al seu públic. Igual que hi ha revistes de cuina, de jardineria, d'esport, de cinema, d'actualitat...

Però, clar, criticar és molt fàcil. I opinar (encara que no entenguis ni un borrall) també. Les biblioteques són organismes vius, que es reinventen constantment i que, apart de donar servei a públics molt diferents, han de fer front a problemes d'espai, per exemple. La gent que hi treballem hem de decidir constantment quins documents comprar, quines subscripcions donar d'alta, quins documents cal exporgar o guardar al magatzem. Són feines pràcticament diàries i que valorem sempre de cara a oferir aquest accés democràtic de què parlàvem abans.

Els usuaris normalment tenen perfils molt definits i busquen coses molt concretes. Evidentment si hi ha una persona fanàtica dels westerns i que cada setmana agafa en préstec cinc pelis d'aquestes, arribarà un moment que les haurà vist totes. No podem comprar 200 pelis només perquè un usuari sigui fanàtic, ja que el pressupost l'hem de repartir entre gèneres per tal que hi hagi una representació de tot.

I pel que fa a llibres, tres quarts del mateix. Hi ha gent que es queixa si hi ha massa llibres en català, o altres si n'hi ha massa en castellà. N'hi ha que no en tenen prou amb les 30 novel·les de la Danielle Steel, i encara en volen més. N'hi ha que no entenen que tinguem en lloc destacat l'última novel·la de la Megan Maxwell i argumenten: això no és literatura eròtica de qualitat. Doneu-li a llegir Anaïs Nin o Henry Miller. Doncs no, amics, això no funciona així, quan a algú li agrada la Megan Maxwell, li agrada la Megan Maxwell i no li parlis de Millers o Nins (ho he provat, i no cola)

I a tot això l'espavilat de torn que vol tenir les obres completes de Pérez Galdós en lloc destacat perquè són literatura en majúscula i HAN d'estar sí o sí, resulta que no trepitja mai la biblioteca. I en canvi sí que ve cada setmana la que agafa les novel·les de la Maxwell. I aquesta, com que ve cada setmana, queda comptabilitzada al comptador de visitants de la biblioteca, que és el que després demanen els polítics per a invertir més o menys en l'equipament. Números, de persones que utilitzen els serveis.

En definitiva, que les bibliotecàries hem d'estar en un precari equilibri intentant tenir una mica de tot i que tothom s'hi pugui sentir representat. I si hi ha algú que no troba allò que busca, sempre ho podem demanar a una altra biblioteca, per això tenim el servei de préstec interbibliotecari, que funciona d'allò més bé.

Però clar, criticar és molt fàcil. Quan estàs dins és quan veus quin pa s'hi dóna i t'ho has de manegar amb el pressupost que tens i com bonament pots. I algunes d'aquestes persones de crítica fàcil resulta que veuen també el dia a dia de la biblioteca amb la multitud d'activitats de promocions lectores per a totes les edats, la formació d'usuaris, les recomanacions personalitzades a través de guies i youtube, i centenars de coses més.... però clar no se'ls passa pel cap donar-te l'enhorabona ni tirar-te alguna floreta. Per moltes activitats que facis resulta que l'únic comentari que t'arriba és: "com que teniu l'Hola, a veure si vinc un dia i confonc la biblioteca amb una perruqueria"

Ai, sí, fill, quina gràcia!

Il·lustració de Carles Gil





dilluns, 3 de juliol de 2017

La bústia de devolucions




La bústia de devolucions de la biblioteca és un invent extremadament útil i necessari. Dóna servei a aquelles persones que NO poden venir a tornar les coses a la biblioteca perquè estan molt enfeinats, però en canvi SÍ poden venir a emportar-se coses a la biblioteca, ja que en aquest cas s'ho poden combinar perfectament.

No entraré en la feina addicional que suposa per als treballadors la gestió de la bústia, però sí us explicaré algunes de les casuístiques que ens trobem:


  • Retorn de documents amb molt retard, per si cola i no ens adonem que fa 250 dies que s'havien d'haver tornat. NO COLA.

  • Donacions llardoses. Donat que fa vergonya portar-les directament al taulell per la seva llardositat, si es deixen a la bústia la gent queda amb la consciència tranquil·la i et passen a tu el mort sense haver de sentir que hi ha coses de les quals no cal fer donació (veure post sobre donacions)

  • Documents fràgils que ningú amb dos dits de front s'arriscaria a llençar per un forat que no saps on va a parar i que no saps si el material es pot fer malbé. Com a exemple, hi va haver una usuària que va llençar un ebook, amb un parell. I un altre que també va llençar un CD que li havíem prestat d'una altra biblioteca i que, específicament, portava un postit que deia: "tracteu especialment aquest CD donat que forma part de la nostra col·lecció local i està signat per l'autor".

  • Retorn de documents que la persona deia que ja havia tornat a la biblioteca i que havia remenat tota la casa de dalt baix i que no els tenia de cap manera. Quan finalment els documents apareixen, es dipositen amb nocturnitat a la bústia per si cola i no ens adonem. NO COLA.

  • Llibres d'un volum considerable, tipus diccionaris enciclopèdics o totxos com les novel·les del Rothfuss, etc... Es fan difícils d'entaforar pel forat de la bústia, però la gent empeny i empeny fins que el llibrot acaba entrant. Si es desencola una mica en el procés, ja ens ho trobarem nosaltres després.

  • Documents que dipositen encara que intueixin que la bústia és plena i que potser si ve algú darrere i posa la mà se'ls podrà emportar. Però aleshores, ja no és el seu problema, el problema és nostre, clar, perquè ells ja han deixat el document a la bústia.

  • Documents diversos que s'han extraviat a casa de l'usuari, però com que assegura que els va tornar a la bústia i és la seva paraula contra la nostra, doncs ara el problema és nostre.

  • Gent que, tot i que està la biblioteca oberta, i tot i que entren a fer-ne ús, abans d'entrar, dipositen els documents a la bústia. Aleshores arriben a taulell per a agafar altres coses en préstec i quan els dius que deuen coses et diuen: "Noooooo, si ho he deixat a la bústia".  Clar, i l'esperit sant ho porta volant fins al programa de gestió de manera immediata.

  • Gels de maduixa Durex (sencers). Bé, tant pot ser això (que és real), com qualsevol altra porqueria. Total, és com una paperera, no?


Aquests només són uns petits exemples dels problemes associats a les bústies de devolucions, però segur que els companys bibliotecaris en teniu molts més. Us animo a deixar comentaris amb les vostres experiències.

Ah, i si amb la bústia hi ha gent que no en té prou, cap problema: poses els documents en una bossa i els llences per sobre de la porta. Fiuuuuuuuuuuuu. Algú ja els recollirà... o no (cas real). Un cop llençat el material, el problema és nostre.



Il·lustració de CARLES GIL






dilluns, 26 de juny de 2017

Erostreet 2017




El tercer cap de setmana de juny ha estat triat per EROSTREET per a la seva segona edició. Erostreet és un festival dedicat a la sexualitat i l'erotisme des d'una vessant desmitificadora, pedagògica i oberta.

Vaig assistir tots dos dies i vaig visitar els estands de diferents empreses del sector, tot escoltant diferents taules rodones sobre blocaires, assistència sexual, làtex, i veient en directe unes sessions de shibari. A més tan bon punt vaig arribar des de EL PLACER ES MÍO em van fer una sessió de fotos ben sensuals.



Diumenge a les 16 h. vaig pujar a l'escenari per a la meva actuació. Vaig fer una introducció sobre història de la literatura erótica, vaig explicar un conte del Decameró, i finalment vaig llegir dos contes meus: Llop busca caputxeta i Frígida. Durant la lectura d'aquest últim vaig comptar amb la performance de MISTRESS MINERVA. És la meva germana i un referent dins el món BDSM, per això és un dels personatges del meu relat i per això mateix em va acompanyar per interpretar-se a ella mateixa. És un orgull per a mi poder compartir escenari amb la meva germana unint dues professions tan diferents, i m'agradaria repetir-ho algun altre cop, clar.






Vull donar les gràcies a l'organització per oferir-me l'oportunitat de compartir els meus escrits, en especial a l'Ignasi Puig, la Meritxell Poch i la Patricia Oliver, que van estar amables, propers i resolutius en tot moment.

Anar a Erostreet ha suposat per a mi sortir de la meva zona de confort, la de les biblioteques, i experimentar amb un públic molt diferent. El resultat és totalment positiu, donat que si bé la sessió va començar amb poca gent, finalment n'hi va haver que es van anar acostant encuriosits i diria que es van aplegar una vintena de persones. I també estic contenta d'assistir a Erostreet per a desmitificar d'una punyetera vegada el ranci estereotip de la bibliotecària solterona avorrida. Sí, sóc bibliotecària, i no només no em poso vermella si sento parlar de sexe, sinó que puc fer envermellir molta gent amb els meus contes. Ho voleu veure? aqui us deixo amb l'enllaç de:


I si voleu llegir FRÍGIDA, haureu de fer una petita cosa: posar un comentari en aquest post. Si hi ha almenys 10 comentaris, penjaré el conte. Juguem?



dijous, 8 de juny de 2017

Bibliorelats il·lustrats





El 2015 el Servei de Biblioteques de la Generalitat, amb la col·laboració de Reusenques de Lletres, va posar en marxa un concurs literari sobre relats relacionats amb les biblioteques. Aquesta iniciativa va ser una de les moltes que es van fer aquell any per a commemorar els 100 anys de la Xarxa.

Vaig tenir la sort que el meu relat EL MISSATGE resultés un dels escollits per a formar part del llibre BIBLIORELATS. Va resultar una gran sorpresa per ser el meu primer premi literari, la meva primera publicació, i pel fet que el conte té una significació personal molt important. La presentació es va fer a la Setmana del Llibre en Català. Aqui us explico una mica millor el tema:






Gairebé dos anys després les Reusenques, que són unes dinamitzadores incansables, han realitzat un projecte junt amb l'Institut Gabriel Ferrater de Reus per a il·lustrar tots els contes. El projecte està explicat aqui: Lletres de Reusenques.

Volia felicitar les Reusenques per portar a terme aquesta iniciativa, i felicitar tots els alumnes que han llegit i interpretat a la seva manera cadascun dels bibliorelats. Per la part que em toca, l'Hèctor Abela va ser l'encarregat de dibuixar les meves protagonistes i jo estic encantada del resultat, que podeu veure encapçalant aquest post.

Moltes gràcies!

dimarts, 6 de juny de 2017

4a Reus-Prades-Reus




Diumenge 4 de juny un bon grup de Trail Cambrils ens vam aplegar a Reus per a fer la tradicional Marxa Reus-Prades-Reus, un total de 55 km amb 2950 de desnivell acumulat.

Per a mi era la quarta participació i enguany estava molt animada per haver superat problemes d'anèmia i per haver entrenat bastant més que en anteriors ocasions. La idea era baixar de les 11 hores del 2015.

La meva preocupació era que no fes la calor asfixiant de l'últim cop, i vam tenir sort en aquest sentit, però d'altra banda va fer un dia plujós que va deixar el terreny enfangat i relliscós, un hàndicap per a una persona torpe com jo. 5 km abans d'arribar a Prades, i amb un crono favorable per a les meves expectatives, vaig caure. Primer vaig pensar que no era res i vaig continuar fins a Prades. Alli esperava la meva mitja taronja valenciana, que em va donar suport durant tota la cursa i va documentar el pas de tot el nostre equip per Prades. I no només això sinó que va aprofitar per a fer un dibuix encantador de la plaça de Prades, amb el campanar i la font. Podeu veure'l al seu compte d'Instagram: @jcarlgil





De tornada cap a Reus vaig patir (com ja m'esperava) baixant Les Tosques, que estaven mullades i em va enganxar en ple ruixat, però gairebé arribant a Vilaplana alli estava el Carles també per a donar-me ànims. De Vilaplana a Reus, curiosament, vaig adelantar posicions, ja que el fet que no fes calor em va permetre còrrer una bona estona passant per l'Aleixar i la Boca de la Mina. D'alli al final fins i tot em vaig permetre fer un esprint, amb el Carles de bracet i vaig arribar amb tot el grup de Trail Cambrils esperant-me. Molt emocionant!



El resultat: cursa acabada en 10'14, en la posició 27 de noies i 143 de la general. Per a mi l'objectiu estava acomplert a bastament. Els meus companys van fer tots unes marques boníssimes, i és que tinc la sort d'entrenar amb uns autèntics cracks.

Com a inconvenient, l'ensopegada ha resultat un esguinç que tardarà unes setmanetes en curar-se, però això no fa que no pensi repetir l'any vinent i tornar a baixar marca. Ho aconseguiré?

La foto del jump és de Blanca de la Sotilla. La resta, de Carles Gil.




dilluns, 29 de maig de 2017

Litterarum 2017




Dissabte 27 de maig vaig anar a LITTERARUM a explicar el projecte de Biblioteques amb DO a la Biblioteca de Cambrils.

Era la primera vegada que assistia a una Fira que enguany compleix 10 anys i que s'ha convertit en un referent, no només del llibre ebrenc, sinó del llibre en general. A més vaig descobrir la part reservada a programadors, que poden conèixer de primera mà diversos espectacles literaris de cara a futures contractacions.

He de dir que l'organització és de 10, tant pel que fa a informació prèvia, com per l'acollida. Hi tenen molt a veure l'Albert Pujol,  la M. Josep Clua i la Montse Pineda, que han aconseguit convèncer a diverses entitats (Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes, Diputació de Tarragona, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre...) per tal que apostin i continuïn apostant per aquest format.





Després d'assistir a dos espectacles fantàstics de poesia i música (Canten Marta Pessarrodona i Versos immortals), vaig passejar per la carpa tot veient el fons editorial ebrenc de les llibreries locals i a les 20'30 vaig fer la presentació de Biblioteques amb DO a la Biblioteca de Cambrils.

Al costat dels estands dels cellers de diferents DO de tota Catalunya hi havia un petit escenari per a donar veu a biblioteques i cellers de cara a explicar el projecte de la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat que ja fa 5 anys que funciona amb èxit. Vaig explicar les activitats que hem dut a terme a la biblioteca durant aquests anys, i la Noemí Poquet, del Molí de Rue de Vinebre va fer cinc cèntims del seu celler i dels seus vins. Per acabar vaig explicar un conte erótic amb contingut vinícola, i és que...  a qui no li agrada escoltar històries divertides?








Litterarum també em va servir per a retrobar-me amb diferents amics i amigues: l'Albert Pujol i la M. Josep Clua,  La Laura Fuses i la Mercè Esquerda, de biblioteques de Lleida, el Paco Sanahuja, el Jesús M. Tibau, el Jaume Boldú, l'Emanuel Munteanu, el Josep Sebastià Cid, la Núria Grau i la Núria Ardèvol, el Sergi Bassa, l'Anna Merino, la Cinta Roldán, la Sílvia Mayans, les germanes Besolí, els amics de la biblio de Tarragona i molts més... fins i tot vaig saludar el Mingo Ràfols (encara que vaig descobrir còmicament més tard que en realitat no som amics)

Fins l'any que ve!



dimecres, 24 de maig de 2017

Granets de sorra




Treballar en una biblioteca és dipositar granets de sorra.

Apart de les feines rutinàries de seleccionar, gestionar comandes, catalogar, difondre la col·lecció per mitjans cada cop més diversos, atendre l'usuari a peu de taulell i endreçar, entre altres, també inventem mil i una històries per a inocular la passió per la lectura i els llibres en els més petits.

Sí, les bibliotecàries tenim aquesta dèria. Ens resultaria molt més fàcil obrir i tancar la biblioteca i actuar com a caixeres de supermercat entregant llibres i endreçant-los, però en comptes d'això gestionem clubs de lectura, fem visites escolars, expliquem contes, llegim i recomanem muntanyes de llibres, dissenyem gimcanes... tot per a encomanar les ganes de llegir.

Ho fem amb il·lusió i amb convenciment perquè sabem que és beneficiós per als usuaris. Però també, he de reconèixer que ho fem amb picardia, i és que quan trobes un usuari al cap dels anys que et somriu, et saluda i et diu: "Recordo els contes que explicaves...", "Quants llibres vaig llegir gràcies a tu...", "Em vas obrir un món amb el club de lectura..." no pots deixar de sentir-te orgullosa dels petits grans de sorra que vas dipositant.

La nostra feina és això, dipositar petits grans de sorra que es converteixen en muntanyes algun dia. Ben al contrari d'allò que pretenen segons quines campanyes d'animació a la lectura que s'anuncien als quatre vents i volen aconseguir en quatre dies les coses que nosaltres només aconseguim a còpia d'anys.

Il·lustració de Carles Gil