Feedly

follow us in feedly

dimarts, 21 de novembre del 2017

Professió del pare





Acabo de llegir aquesta novel·la de Sorj Chalandon. És la primera que llegeixo d'aquest autor i no serà l'última.

M'ha enganxat des de la primera pàgina. Chalandon  ens presenta una mare i un fill a l'enterrament del pare, una cerimònia a la qual no hi assisteix ningú més. Això ja ens fa pensar que la història que anem a conèixer no serà gens agradable. I no ho és, gens ni mica.

Mare i fill viuen atemorits sota l'autoritat d'un pare que ni treballa ni deixa treballar. Que viu en un món de fantasies delirants i hi arrossega la seva família. Les conseqüències seran devastadores per a tothom, fins i tot per a un amic del petit Émile.

"Quan ell va tornar, la mare li va implorar que no em tanqués a l'armari de l'habitació conjugal. El "correccional", segons el pare. Ella li va dir que, amb el que havia rebut, jo ja en tenia prou. I que l'endemà tenia classe. Necessitava dormir tota la nit per recuperar-me.
- Pots donar les gràcies a la mare-- va dir ell.
Les hi vaig donar.
No vaig sopar. Càstig del pare. Va engegar la ràdio. Cada vespre, la veu del transistor m'ajudava a adormir-me. Els plats, l'aigua, les cadires arrossegades per terra, els passos dels pares, una remor que anunciava la fi del dia"


diumenge, 12 de novembre del 2017

Gimcana amb mòbil




La Judit feia12 anys i no parava de dir-me que què faria amb els seus amics per l'aniversari. Quan la Judit i la Paula eren més petites organitzava aniversaris amb carreres de sacs, jocs de corda, gimcanes per la casa, narració de contes... no m'ha agradat mai anar a un xiqui-park.

Amb 12 anys, però, la cosa havia de ser diferent, així que vaig pensar: I perquè no una gimcana amb el mòbil? a la biblio ja he muntat una visita tipus gimcana amb codis QR, i per a la festa d'aniversari també podia fer alguna cosa similar. El tema dels codis QR el vaig descartar, perquè hauria significat haver d'enganxar els codis pel carrer, amb el perill de desaparició.

Així doncs, vaig deixar de banda el tema de codis QR i vaig vincular la gimcana a través de whatsapp. Vaig dissenyar els diferents punts del recorregut i les accions i jo anava controlant la resolució de les proves per whatsapp o per instagram.

La Judit i els seus amics (amb la Paula com la meva mà dreta) van sortir del Parc del Pinaret i es van anar desplaçant per diferents llocs de Cambrils fins arribar al McDonald's 1'5 hores més tard. Durant el recorregut van haver d'aprendre un embarbussament, desxifrar un enigma en un poema acròstic, fer un Musically, penjar un video a l'Instagram Story, endevinar el lloc de naixement de Federico García Lorca, maquillar-se i localitzar i arribar a una botiga. Dono les gràcies a les meves amigues de L'Espai Frankfurt i @anhelcambrils, que es van implicar en alguna de les proves.

Al final de la gimcana van trobar una capsa amb llaminadures i els diners per anar a dinar tots plegats.

Fàcil, ràpid i barat. Només cal posar-hi una mica d'imaginació. Us animo a provar-ho

dijous, 9 de novembre del 2017

Les noies, d'Emma Cline





L'estiu de 1969 a Califòrnia alguns membres de la família Manson van perpetrar uns crims que encara avui ens fan esgarrifar.

Ja fa anys que conec la història. Només cal  mirar per la xarxa i trobareu un munt d'informació. Fins i tot els fets ocorreguts a casa de Tate i Polansky estan explicats al minut, com si veiéssim una pel·lícula. Per cert, la propera peli de Tarantino serà sobre aquests fets.

S'ha escrit molt sobre Manson i la secta que va crear i l'última ha estat la nordamericana Emma Cline. El seu llibre Les noies, publicat per Anagrama, està basat en aquestes fets reals, però barreja elements de ficció. La protagonista és l' Evie, una adolescent que passa per una etapa difícil i que se sent fascinada per Suzanne, una de les membres més actives de la família Manson.

Amb aquesta novel·la l'escriptora ens mostra de quina manera es pot caure en les xarxes d'una secta. D'una banda entenem la fascinació de l'Evie per la Suzanne, i de l'altra ens fa patir que no doni un pas enrere i surti de l'abocador en què viuen, de la manipulació, de les agressions sexuals... Bé, en part l'Evie sí que ho veu (les ungles fràgils per la mala alimentació, l'ús del sexe per a aconseguir allò que volen, les drogues, la vida al marge de la llei...), però es troba en un moment fràgil a casa i amb la seva millor amiga, i la família Manson l'acull i fa que se senti important.

M'ha agradat molt Les noies, sobretot el retrat de l'Evie, la manera com Cline ens fa sentir allò que ella sent. Fins i tot a nosaltres ens fascina la Suzanne, com a l'Evie:

"Em vaig asseure al terra al davant de la Suzanne, que va posar les cames a banda i banda, i vaig provar de sentir-me còmoda amb la proximitat, la intimitat sobtada, innocent. Els meus pares no eren afectuosos, i em sorprenia que algú pogués tocar-me en qualsevol moment, el regal de la seva mà lliurat tan irreflexivament com una barra de xiclet. Era una benedicció inexplicada. La fortor del seu alé al clatell quan em va apartar tots els cabells cap a un costat. Va passejar els dits pel cuir cabellut i va fer-hi una clenxa recta. Fins i tot els grans que li havia vist a la barra tenien una bellesa obliqua, la flama rosada d'un excés interior que es feia visible"

"Vaig dubtar i la Suzanne va allargar la mà per jugar amb un floc dels meus cabells. Sempre ho feia: em treia enganxavelles de la camisa, una vegada fins i tot em va ficar una ungla entremig de les dents per treure'm un trosset de menjar. Trencava els límits per fer-me saber que no existien"


I sí, quan parlem dels fets ocorreguts a casa de Tate i Polansky el protagonista, tot i que no es va embrutar les mans, és Manson, però a Les noies brilla, enmig de la podridura, la Suzanne-Susan Atkins.