Feedly

follow us in feedly

dimecres, 26 de setembre del 2018

GRÀCIES!






Sempre dic que la gent no dóna prou les gràcies. La crítica sempre la tenim a la punta de la llengua, però l'agraïment... de vegades el soterrem injustament.

Avui predicaré amb l'exemple i donaré les gràcies a l'equip Nic. Ara fa un any estàvem a punt de veure publicat, després de mesos de feina, de reunions i de correccions, el primer volum de Les Aventures d'en Nic. I vull donar les gràcies al Jordi Moretó, al Jordi Folck i a la Irene Gutiérrez.

Al Jordi Moretó per donar-me l'oportunitat de traslladar al paper la seva experiència real. El Jordi és una persona generosa, que va confiar en mi a través de la Sandra Veà (a qui tampoc donaré mai prou les gràcies) i que va acceptar de bon grat tota l'evolució del projecte. No sé què es deu sentir veient-se convertit en un personatge de ficció! curiosament els seus comentaris respecte el text sempre van més encaminats a respectar el Nic, que a ell mateix. Sempre s'ha volgut quedar en un segon pla i si l'he retratat com a golafre o maldestre algun cop, mai s'ha queixat.

Al Jordi Folck per fer possible que el projecte inicial hagi esdevingut un llibre amb tots els ets i uts. Però no només això, sinó que ha convertit aquella primera idea en el llibre que és ara i, amb els seus consells, estic aprenent a convertir-me (algun dia potser ho aconsegueixo) en escriptora.

A la Irene Gutiérrez, per haver convertit en imatges el meu text, acabant de convertir-lo en un llibre com cal. També per la maquetació, que amb les presses d'última hora li va portar més d'un maldecap.

I bé, ara només cal esperar que arribi el segon volum de les aventures d'un ruc que trota alegrement per les pàgines de la literatura infantil.

La foto és de Cambrils Cultura




dilluns, 10 de setembre del 2018

Llegir té premi?




El Servei de Biblioteques i Legiland han convocat aquest estiu LLEGIR TÉ PREMI, un concurs per a fomentar la lectura. El mecanisme era molt senzill. Només calia inscriure's a la pàgina amb el carnet d'una biblioteca, crear un avatar, triar lectura, llegir i guanyar punts contestant els qüestionaris.

Enguany jo he tingut una experiència doble: com a dinamitzadora i com a mare de participant i us puc explicar la meva experiència des d'aquesta doble vessant.

PUNTS A FAVOR: la meva filla, que no llegeix habitualment, ha llegit molt, moltíssim. Ha devorat un llibre després de l'altre, tant lectures clàssiques com més modernes: Un monstruo viene a verme, Un puente hacia Terabithia, Ningú és un zombi, El club de las zapatillas rojas, Wonder i molts més que ara no recordo. I no és l'única que ha llegit molt a Cambrils. Més d'una vintena de nens i nenes de la nostra biblioteca es van inscriure.

PUNTS EN CONTRA: el tema del concurs provoca una mica de frustració. He vist com la Judit llegia i llegia, i tot i així hi havia nens i nenes que llegien el doble, el triple, deu vegades més... i per molt que llegís mai aconseguia estar en el rànquing dels 10 primers lectors. La diferència de punts, a més, era abismal. Altres nens de la biblioteca m'han comentat el mateix. Si hi ha nens que llegeixen actualment d'aquesta manera tan devoradora, jo que me n'alegro. Pensava que no existien. En tot cas, el tema de les puntuacions també es frustrant quan algú s'incorpora al joc i ja ha passat un mes, per exemple, i hi ha nens que porten un mes llegint. És realment impossible arribar a aconseguir cap premi, així que tothom s'hi hauria d'apuntar els primers dies si vol tenir opció a premi.

També trobo a faltar algun gadget per a compartir lectures a Instagram Stories, per exemple. En aquest cas els nens i nenes donarien visibilitat al concurs i als llibres i això seria una propaganda ideal de boca-orella directa entre el target de públic a qui s'adreça el concurs.

El Concurs ha acabat tot just fa un parell de dies i jo em pregunto: Llegir té premi? La resposta és SÍ, en majúscules. Encara que el concursant-lector no hagi guanyat ni la tablet, ni l'smart watch, ni els llibres, ha guanyat en hàbit lector, vocabulari, imaginació, expressió, concentració i segur que començarà l'institut amb molt bon peu i és que, com diu aquest article de l'ARA CRIATURES, tres estius sense llegir equivalen a un any perdut en desenvolupament intel·lectual.





dijous, 6 de setembre del 2018

Tim Burton




Te'n vas a Madrid i quedes amb uns amics. Parlant, parlant surt el tema Tim Burton, ja que la Paula està fent el TDR sobre ell. I el David i la Carmen diuen: "Pues ahora llevan una mega-expo de Burton Bèlgica". I aleshores arriba l'aniversari de la Paula i et diu: "Ja sé què vull de regal". Doncs sí: Cap a Bèlgica!

Després de superar el viatge en avió, arribem divendres a Brussel·les i visitem els típics llocs: la Grand Place, el Manneken Pis, el Museu de la Xocolata, la Catedral, l'Atomium. Apart de constatar que els belgues són molt guapos (i guapes), ens adonem que tot és ple de cerveses, còmics i xocolata. I que les botigues són totes molt boniquetes.









Dinem "moules and frites", ja que s'han de tastar els productes locals, i sopem més lleuger. L'endemà de bon matí sortim cap a Genk. La mega-expo es troba al C-Mine, una mina reconvertida en museu i allí hi passem un  munt d'hores repassant de dalt baix i amb lupa tots els elements que certifiquen que l'univers de Tim Burton és molt especial.

Diumenge només tenim un parell d'hores pel matí per visitar el Musée de la Bande Desinée. Ens agrada molt perquè hi ha molta info, sobretot de dibuixants locals, que aquesta gent hi tenen una dèria amb els còmics. Tintin, Astèrix, Barrufets... però també còmics feministes i mini-seccions sobre el còmic i la premsa (Charlie Hebdo), per exemple.

Al migdia marxem cap a l'aeroport i a les 18 ja ens espera el Carles a l'aeroport de Barcelona.

Un viatge llampec encantador. M'ha agradat molt Bèlgica, l'expo de Burton i els museus, però el que més m'ha agradat ha estat compartir aquests moments amb la Paula, que en breu volarà molt alt, i a mi m'encanta que així sigui.