JUNO, de Laia Aguilar

Juno, a la mitologia grega, era la deessa protectora de les dones i de la cura de la felicitat domèstica. La Juno que protagonitza la novel·la de la Laia Aguilar és una adolescent que, contràriament a allò que suggereix el seu nom, té una vida infeliç. La seva mare és a la presó per haver assassinat un home, i ella volta entre el centre d’acollida i diverses famílies que la rebutgen una i altra vegada.

Per tal de millorar la situació de la Juno els responsables del centre la matriculen a una escola en què, segons el director, tenen molt èxit amb els alumnes difícils. Contra la seva voluntat la Juno aterra a la classe del Cesc, un professor nou que haurà de posar a prova les seves habilitats per tal que el comportament de la nova alumna no interfereixi en la dinàmica de la classe. La Juno i el Cesc van alternant la narració capítol a capítol per a desvetllar-nos un petit fragment de la vida de tots dos i de la gent que els envolta.

L’autora és llicenciada en Comunicació Audiovisual i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Vaig tenir el plaer de conèixer-.la oferint una xerrada sobre escriptura creativa al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa i em va encantar la manera tan planera i efectiva que va fer servir a la seva intervenció. És autora també de Wolfgang (extraordinari), que va rebre el Premi Carlemany el 2016 i el Premi Menjallibres el 2018.

Jo crec que amb aquest llibre la Laia ha creat una història atractiva per als joves, amb un personatge anti-heroi que s’ha d’enfrontar a les seves pors i mancances i que ens fa reflexionar sobre les actituds de persones que de vegades no entenem. Juno ens convida a pensar que darrere de cada persona hi ha tot un món i que, de vegades, aquest món no és de color de rosa.